M'enfronto al teu silenci i a la teva
gran solitud com qui s'embarca foll
rera galernes, i en el blau del toll
es juga el cap, tot esperant la seva
salvació en la brega sense treva
contra la llei. Estricte en l'escorcoll
d'avencs solius i platges, en el broll
glaçat d'un riu illenc la roba es lleva,
exhaust, per fi arribat al gorg rodó
que ha cercat entre monstres i pirates.
I es troba tan senzill en l'abundor,
que determina que han estat barates
les fatigues passades, i el dolor,
no res, el cos reclinat a unes mates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada