Oh descans absolut, pren la raó
del jo imprecís que tremola com l'ona
de l'herba impacient per fer-se estona
encesa dins d'un magma de claror.
I encén de mi l'impuls, com un cartró
que es caragola negre mentre dóna
la forma vella i tosca que acarona
l'ull famolenc: sigui foc tot i ardor.
Dins l'espessor de la fronda d'un arbre,
ressoni al raig de l'alba la rosada
del meu sentit, com resina brodada
entre el fullam i l'escorça i el marbre,
teixint la trampa, enveja de l'aranya,
que escampa la brillor i el seny enganya.
Quina rapidesa en la publicació, Andreu!
ResponEliminaAemilius