Oh fer-se lliure de la ment eixuta,
i l'enrenou en calmosa distesa
tornar, lleuger color d'una peresa
celestial! I dormir dins l'astuta
son de l'estàtua, lluny de la ruta,
vora un rabeig fragil.líssim atesa
per la font i la molsa que li besa
el cos dels anys ennegrit dins la gruta.
Però sense tristesa ni enyorança,
romandre sols, sense apenar-se, ignar
del solc. I com les cases en la mansa
tarda d'estiu, guiades per un rar
embolcall de ceguesa, quan s'atansa
un foraster, saber-se cloure avar!
Molt bo, Andreu!
ResponEliminaHi detecto un cert deix proper a J V Foix. M'erro?
Espero que ens alimentis més sovint amb els teus versos.