Tan lent com una petita tortuga,
que intenta un pas minúscul, i feixuc,
tota la closca pesada belluga,
arrossegant el fregar malastruc
que avisa l’ona i el sol que l’eixuga,
a vegades el cor es mou, poruc,
ficat dins de l’escorça que s’arruga,
com la pansa negrosa sense suc,
amb el pas imperceptible del sol,
l'onatge mut de les hores, i l'obra
de quietud que rosega la pobra
cambra lliscosa. Com gavina en vol
incisiu, picoteja la carn magra
del desig fosc i del record amarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada