18.4.11

Tan lent com una petita tortuga

Tan lent com una petita tortuga,
que intenta un pas minúscul, i feixuc,
tota la closca pesada belluga,
arrossegant el fregar malastruc

que avisa l’ona i el sol que l’eixuga,
a vegades el cor es mou, poruc,
ficat dins de l’escorça que s’arruga,
com la pansa negrosa sense suc,

amb el pas imperceptible del sol,
l'onatge mut de les hores, i l'obra
de quietud que rosega la pobra

cambra lliscosa. Com gavina en vol
incisiu, picoteja la carn magra
del desig fosc i del record amarg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada