Avui tinc un dilema que em fa la sensació que és un dilema fals: començo un nou blog, o aprofito un dels blogs que ja tinc?
El que vull és poder reflectir els pensaments que em vénen al cap incessantment sobre el procés d’independència de Catalunya, i sobre el que pinto jo en aquest procés. Donades les meves circumstàncies personals de català resident a l‘estranger, a vegades tinc la sensació que el que pensi jo sobre la política catalana no importa massa. De fet, és molt difícil pensar en la política catalana des de fora, i poder seguir tots els detalls sobre qui és qui, i quines aliances i tendències té cadascú. Tot i així, com ja dic abans, sovint em trobo pensant-hi, i fa temps que vull dedicar-hi un blog —o una secció d'un blog.
Al final he decidit no obrir un nou blog. Ja en tinc tres, i prou que em costa mantenir-los al dia. I aquí és on topo amb el dilema: si no creo un nou blog, la intenció original d'aquest blog queda alterada, o això sembla. Si faig un nou blog, això comporta força decisions sobre el format, estil, enfoc i projecció del nou blog.
Aleshores és quan m'he adonat que aquest blog es titula "Divagacions, poemes i raps". Per tant, crec que, de manera profètica, en crear-lo, ja vaig preveure una mica que no tot el contingut seria de caire poètic. Per tant, a partir d'avui faré entrades al blog sobre aquestes idees relacionades amb la realitat de la política i la societat catalana actual. Aviam com va :)
Recorda, Andreu, que "tot està per fer i tot és possible".
ResponEliminaCrec que no cal viure a "l'estranger" per a sentir-se, a voltes, descol·locat en aquesta nostra "covarda, vella, tan salvatge terra", com molt bé deia el Mestre.
Via fora, doncs!
Segurament tens molta raó, Emili. M'agrada també sentir això que "tot està per fer i tot és possible" Merci!
ResponEliminaHola Andreu,
ResponEliminaviure a fora de Catalunya certament et fa dificil no seguir si no sentir els detalls polítics que es van esdevenint. No els vius de la mateixa manera, la distància certament hi fa molt.
Però a qualsevol país normal, la qüestió identitària no és una qüestió política. I és per això que si cal lluitar. Catalans, volem que se'ns reconegui com a catalans; i això malgrat ser lluny, hi podem seguir col.laborant.