18.7.11

L’estiu del noranta

L’estiu del noranta vaig fer
un breu viatge, una setmana,
a la Grècia que tantíssim
havia esperat, a la blanca
pàtria del meu somni exhaust.
L’Àtica havia de ser casa
meva, de Corint a Epidaure,
i el cap de l’est de dolces tardes.
Un dia Súnion va ser,
esclat d’alegria llunyana,
el meu destí, la meva meta:
jo també hi vaig anar a donar-me,
amb tot el que això significa.
Mentre al darrera m’arrapava,
la moto la Liz conduïa,
d’aquestes que tenen les marxes
tan dures, i que espeterreguen,
però d’usar-les, els agafes
afecte: en el fons no són tant
dolentes. Mentre, doncs, anava
—jo no sé conduir— darrera,
les platges de diverses cares
se m’apareixien desertes,
plenes de mites i miratges.
El vent incisiu el salobre
amb la farigola em mesclava.
I en aquesta audaç carretera
la imatge de Súnion, clara,
em colpia, quan, acostant-nos-hi,
vaig albirar l’espurna de les aigües.
Recordo el sol llepant la roca,
l’escampall digníssim de marbres
orgullosos, i l’estimball
amb el tirany esquerp, la cala
punxeguda i tosca, i les ones
somes on rèiem i jugàvem,
relliscant com les algues molles,
arrecerant-nos a una clapa
dropa de sol, i les garoines
tan negres com la fosca balma,
senyora dels onatges freds
i de les columnes negades,
que joguinegen amb el blau
fresseig escumós. Quan la lassa,
i quasi imperceptible mà
del llostre calcari em va prendre,
i, enfilant la fàcil tornada,
el cor abundant de ressons,
de ritmes i clarors afables,
vaig veure’m tan a prop del temple
i dels somnieigs venerables,
que encara sembla que les corbes
d’aquella carretera clara,
i la transparència dura
del cor bategant d’amagada
il.lusió, dugui dins meu,
tant proper com la meva casa.

19/9/91

4 comentaris:

  1. Un clar exemple de com la forma i el contingut són del tot indestriables.

    Felicitats per aquest romanç hel·lènic!

    Jo també l'evoco de lluny amb un crit d'alegria...

    ResponElimina
  2. Gràcies Emili, m'alegra sentir que t'hagi agradat :)

    ResponElimina
  3. El torno a llegir avui. I em torna a sorprendre. M'equivoco si hi veig un llunyà eco d'alguna lectura jovenívola del sempre estimat Gabriel Ferrater?

    Avanti!

    ResponElimina
  4. Crec que no t'equivoques :) Sempre ha estat un dels meus autors preferits.

    ResponElimina