30.4.12

A snowflake quietly falls

A snowflake quietly falls on the frozen
ground as I drive back home. The road ahead
begins to whiten with the soft and fuzzy
fur that resembles the primeval winter
dome, as my thoughts are surrounded by demons
in this unending desert plain that erases
everything into nothingness again.




29.4.12

Era semblant aquell jardí alenós

Era semblant aquell jardí alenós,
sobre el marítim avenc i una cala
clara i blava, al batent on les remors
vam fondre ardents a la indecisa escala

laberíntica, plena de clarors
minúscules. Recordo, doncs, la sala
esquerpa que es clavava en l'arenós
firmament, i la boira que ara exhala

el teu jardí. Botànica carena.
Tot és somriure plàcid d'un viatge,
el moll garbí arrissat, sense fermatge

la venteguera, la proa salvatge
del teu amor, el vent que, sense pena,
pentinava garoines, grisa arena.




Ofidis, els algots dels roquers


Ofidis, els algots dels roquers
se'm cargolen als peus bellugosos,
i la sal em fibleja a l'esquena.

Mes cabusso, pulmons plens d'oxigen,
entre estols resplendents de maragdes
que saturen la cala tranquil·la.

Unes roques amb molsa,
la corba arenosa,
el sol roent,
les onades,
el vent,
res.


26.4.12

The Song of the Burned Witch

Witch, the morning's getting closer,
All around the bats are gone
To spend the day at your window,
And embellish your abode.

They adorn your gate like briars,
And your balcony like storms.
Daybreak sees the witch come out,
Like a shadow on the road.

Witch, undo your braided hair,
The butchering sun is here
With its quiver full of quarrels
Dipped in rays of poisoned hate.

Out of the locks of your hair
We will make a golden pillow
For the kids who live in town
And whose sleep you took away.

Witch, your eyes are burning hot:
We will toss them in the fire.
No more young men turned to ashes
Will get lost and waste away.

Witch, it's raining in your town,
Just your dress remains behind.
The night comes ever so slowly
Dark and blackened by the coals.


Maria Mercè Marçal
Translation: Andreu Cabré



Creuant immers les algues arenoses


Creuant immers les algues arenoses
amb les ulleres d'aigua i les aletes,
em meravello de la ingravidesa
que regna aquí, ignorant del món invers.

I cerco els homes-peix o les sirenes,
o sols relaxo la mirada i deixo
que m'acaroni el corrent de salobre,
transparència de migdia.



Dibuix de la Carme Solà.


Cliqueu aquí per la versió original.

25.4.12

Eixarreïda planura de calç

Eixarreïda planura de calç
sota l’argent infinit, m’he perdut
en la negror perillosa del balç
que m’estalona per l’erg costerut.

Desert i feres brillants, en l’encalç
cec de la roina boirosa, l’eixut
uad ressonava amb paraules de fals
vent. Quan la nit ha baixat, m’he ajagut

esparpallant la mirada en el llac
celestial. M’ha vingut una set
indescriptible del dia manyac,

esbatanat. Observant con l’estret
camí s’allisa, m’enfonso en l’obac
habitacle profund del foc i el fred.