Creuant immers les algues arenoses
amb les ulleres d'aigua i les aletes,
em meravello de la ingravidesa
que regna aquí, ignorant del món invers.
I cerco els homes-peix o les sirenes,
o sols relaxo la mirada i deixo
que m'acaroni el corrent de salobre,
transparència de migdia.
 |
| Dibuix de la Carme Solà. |
Cliqueu aquí per la versió original.
Com es nota, Andreu, que són poemes destil·lats amb la lentitud que cal. No hi falta res. ni en sobra. Tot troba el seu lloc en els mots i, secondo me, entre els mots.
ResponElimina