Dorm bé, descansa, deixa que les ones
del temps et duguin pels racons boirosos
dels teus records, i que els dits allargassats
d'aquesta boira joganera et mostrin les dreceres
per on s'escapa l'ambre brillant de la raó.
Vagareja pels capil·lars del laberint
i no miris més enllà dels arbustos.
Res no s'amaga en la distància, tot el que tens
ho tens aquí, en aquest camí irrepetible,
perdut, trist, però amable i desitjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada