El mes del temps fugaç i la rara bellesa
de cel vermell en una tarda encesa—
del blau audaç que t'espera als carrers.
El desengany et sorprèn en l'excés
d'aquesta llum llisquívola, ardidesa
d'un alt oreig anònim. La peresa
de l'octubre irisat és com el bres
sobre els cabells llanuts apaivagats
pel cant dels horitzonts escrit de nit—
tota blanca i calmosa—rulls brodats
sobre les passes folles, l'ull nodrit
de llostres, la innocència dels prats
altius, el paradís, rialla i crit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada