mentre arrepenjo el braç a la finestra,
aquesta olor a tabac em fa presents
totes aquelles carreteres nues
i llargues on la xafogor restava
arrapada a les corbes innombrables;
tot de germans amuntegats darrera,
agombolats en els contes d'asfalt.
Feixucs, els membres s'anaven desfent
en el treball enfurismat d'un ull
que ressegueix encara el bategar
imprevisible de la fita cega.
Tot tan veraç com aquest fueteig
d'ara sobre els cabells que s'eixamoren—
dia de platja—jocs de ruta incerta—
en el baf pesarós d'un saxo alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada