En el meu sostre de teules molsoses
tres nuvoletes seuen tafaneres
del mes passat a parlar, i lliscoses
gotes de pluja, per les canaleres
van corrent. Una garsa se les mira,
alça la cua negra i mira el dia,
fa un bot a l'altra teula, amb alegria,
i albira tènue alguna guspira.
A l'altra banda del terrat comú
camina presta una merla burella,
canta i s'enlaira, l'aire se l'endú.
A sota dorm el jardí arrecerat
per unes ombres d'una tanca vella.
I el dia passa en el cel esverat.
