A la Cookie

Petita petja, pardal de potetes

porugues i maldestres, quan s'acluqui

la seva orella, les llestes ratetes

bellugoses que callin: ve la Cookie.

Vigila el sol des d’escletxes estretes-

tardes mandroses que no amaguen truc i

que passen molles no sentint que truqui

ningú al llindar de les vostres cuinetes

de lent bullir- s'entafora no massa,

i cargola la cua joganera.

Un llapis i una goma té per caça,

sense descans, i a ultrança la nevera

escomet. Peresosa, però amb traça,

busca l'alè d'un temps sense drecera.

M'enfronto al teu silenci

M'enfronto al teu silenci i a la teva

gran solitud com qui s'embarca foll

rera galernes, i en el blau del toll

es juga el cap, tot esperant la seva

salvació en la brega sense treva

contra la llei. Estricte en l'escorcoll

d'avencs solius i platges, en el broll

glaçat d'un riu illenc la roba es lleva,

exhaust, per fi arribat al gorg rodó

que ha cercat entre monstres i pirates.

I es troba tan senzill en l'abundor,

que determina que han estat barates

les fatigues passades, i el dolor,

no res, el cos reclinat a unes mates.

Infern glaçat

Infern glaçat que m'omple de mesura,

he viatjat sirgant per l'alta espina,

entre brancatges abrandats de pura

nit, i gebrada esparsa d'una fina

perfecció. I esquitxava l'altura

silenciosa el torb de cristal.lina

font, sagnar fosc, devessall que perdura

anfractuós, i simètric s'alzina.

L'Hivern melòdic i l'ordre calmós

m'han abatut, i a l'esquena, confós,

un greu abisme mort i eixarreït

he vist indòmit, fugint a redós

de l'erm adust, admirant-me en el just

i bell insigne volar de la nit.

Abril 1990

Oh descans absolut

Oh descans absolut, pren la raó

del jo imprecís que tremola com l'ona

de l'herba impacient per fer-se estona

encesa dins d'un magma de claror.

I encén de mi l'impuls, com un cartró

que es caragola negre mentre dóna

la forma vella i tosca que acarona

l'ull famolenc: sigui foc tot i ardor.

Dins l'espessor de la fronda d'un arbre,

ressoni al raig de l'alba la rosada

del meu sentit, com resina brodada

entre el fullam i l'escorça i el marbre,

teixint la trampa, enveja de l'aranya,

que escampa la brillor i el seny enganya.

Eminem made me do it

Aquí va el primer post d'això, wherever it may go:

"You better lose yourself in the music, the moment, you own it, you better never let it go go. You only get one shot, do not miss your chance to blow this opportunity comes once in a lifetime yo."

                                           —Eminem, Lose Yourself