Petita petja, pardal de potetes
porugues i maldestres, quan s'acluqui
la seva orella, les llestes ratetes
bellugoses que callin: ve la Cookie.
Vigila el sol des d’escletxes estretes-
tardes mandroses que no amaguen truc i
que passen molles no sentint que truqui
ningú al llindar de les vostres cuinetes
de lent bullir- s'entafora no massa,
i cargola la cua joganera.
Un llapis i una goma té per caça,
sense descans, i a ultrança la nevera
escomet. Peresosa, però amb traça,
busca l'alè d'un temps sense drecera.
A destacar-hi: els encavalcaments, que confereixen un ritme llarg al conjunt dels versos, i las rimes semàntiques.
ResponElimina