1.3.11

Oh fer-se lliure de la ment eixuta

Oh fer-se lliure de la ment eixuta,
i l'enrenou en calmosa distesa
tornar, lleuger color d'una peresa
celestial! I dormir dins l'astuta

son de l'estàtua, lluny de la ruta,
vora un rabeig fragil.líssim atesa
per la font i la molsa que li besa
el cos dels anys ennegrit dins la gruta.

Però sense tristesa ni enyorança,
romandre sols, sense apenar-se, ignar
del solc. I com les cases en la mansa

tarda d'estiu, guiades per un rar
embolcall de ceguesa, quan s'atansa
un foraster, saber-se cloure avar!

1 comentari:

  1. Molt bo, Andreu!

    Hi detecto un cert deix proper a J V Foix. M'erro?

    Espero que ens alimentis més sovint amb els teus versos.

    ResponElimina