Esclato furiós en una roca,
el meu repòs és fals i breu, i és poca
la calma del meu curs desllorigat,
com erm el marge avorrit on s'aboca
la meva ràbia de torb colrat;
i esquerpa i complicada amb tanta volta,
la marxa nerviosa entre la solta
onada aspriva que escomet i es fon,
corre esblaimada i enllaçant la molta
confusió de rulls en el pregon
si de la música que porto dins,
on un pont s'emmiralla. Tinc raó
sols per mirar desentès, i saó,
sols per l'abril inflat de cars verins.
1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada