29.5.16

Oreneta

Voleiadissa oreneta burella
vagareja humil entre el foc
oberta al cel, titiŀlant per pitança:
xiscla fi, silenciosa com fum,
fugissera.
Posted by

2 comentaris:

  1. Emili4.6.16

    Un poema on la síntesi amaga una pregonesa que sembla tornar d'un temps immemorial.

    ResponElimina
  2. Andreu Cabré4.6.16

    Gràcies! L'havia perdut i ara que l'he retrobat, tinc de compartir-la...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)