Infern glaçat que m'omple de mesura,
he viatjat sirgant per l'alta espina,
entre brancatges abrandats de pura
nit, i gebrada esparsa d'una fina
perfecció. I esquitxava l'altura
silenciosa el torb de cristal.lina
font, sagnar fosc, devessall que perdura
anfractuós, i simètric s'alzina.
L'Hivern melòdic i l'ordre calmós
m'han abatut, i a l'esquena, confós,
un greu abisme mort i eixarreït
he vist indòmit, fugint a redós
de l'erm adust, admirant-me en el just
i bell insigne volar de la nit.
Abril 1990
Visca la perfecció de la forma i la profunditat del significat!
ResponEliminaEmili