Ara mateix, què faig? En aquest
instant irrepetible que s'escapa
com un ocell de flames amazòniques,
desdibuixat en el caos frondós
al llindar entre lianes i clarors,
on rau la clara forma del present?
L'empenta del moment s'adorm, descansa
com una ameba eterna que ha viscut
volcans i terratrèmols aliens
al brou primordial que bull i brolla
encara en cada detall delicat
del món antic, cansat i rovellat.
Ara mateix, s'atansa el cosmos nu
i em diu que no m'esveri, que no importa
si aquest minut menut infinitèssim
em treu la son. Que el brollador feréstec
mai no s'esgota, i que la saba clara
indomitable esquinça el pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada