Dalt, sense pressa, una sàmara cau,
despesa ja del temps llisquívol; flota
entre el corrent doblegat i l’allau
de branques punxegudes i de rajos
espirals. Balla amb la galvana, sota
la lleu mirada de l’estrat rient.
Així com salta la llum entre els fajos
en un capvespre esblaimat, indecisa
suspensió, pampalluga de lent
flingar, juga amb l’abisme, amb el mirall
tèrbol i atent, amb la mà de la brisa
atzarosa, i l’embat tempestuós
de l’espars que l’acotxa en l’estimball
del seu present esquinçat i calmós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada