Sonet del magatzem

Quan, tot suós, deixo l'últim paquet

descarregat a la furgona fosca,

m'aparto sol, i dins la pila tosca

d'endarrerits, treballo en un sonet

que ja fa temps que el volia complet.

Inspirant-me en el vol d’alguna mosca

que em dicta els ritme dels eixos de llosca

sirga monòtona, acabo el quartet.

I aquesta llum que l'hule filtra fi—

pogués filar el desig fora de mi,

complint amb l'hora dins el terme just,

però rimant dedins amb so robust.

No perdés res, i el xiulet del matí

em sorprengués feliç i ben a gust!