Quan, tot suós, deixo l'últim paquet
descarregat a la furgona fosca,
m'aparto sol, i dins la pila tosca
d'endarrerits, treballo en un sonet
que ja fa temps que el volia complet.
Inspirant-me en el vol d’alguna mosca
que em dicta els ritme dels eixos de llosca
sirga monòtona, acabo el quartet.
I aquesta llum que l'hule filtra fi—
pogués filar el desig fora de mi,
complint amb l'hora dins el terme just,
però rimant dedins amb so robust.
No perdés res, i el xiulet del matí
em sorprengués feliç i ben a gust!
Metaliteratura! Si Lope de Vega aixequés el cap...
ResponElimina